1979 – Bartomeu Suau arriba a sa Indioteria
L’origen de la cooperativa Jovent està vinculat a la multitud d’iniciatives i al carisma d’una persona, Bartomeu Suau Serra, sacerdot que l’any 1979 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Josep del Terme, al barri de sa Indioteria, on ha anat desenvolupant la seva tasca des d’aleshores.
Des que va arribar al barri es va proposar tota una sèrie d’iniciatives socials per mobilitzar i unir les persones i entitats perquè treballassin plegades en benefici del “poble” de sa Indioteria.
El primer projecte important va ser la creació del Club d’Esplai Jovent, mitjançant el qual va impulsar campaments d’estiu i activitats al llarg de l’any amb els nins i nines de les escoles del barri.
Des del principi, el club va tenir un gran èxit, tant pel nombre de nins i nines que hi acudien com per la capacitat d’influència sobre les mares i pares.
Amb la força del seu carisma i la seva capacitat de lideratge, poc a poc es va guanyar la confiança i el respecte de les famílies del barri i, de passada, de les entitats que ja hi havia abans de la seva arribada (associació de veïns, clubs esportius, etc.).
Amb el temps va dur a terme una autèntica transformació d’un simple barri perifèric en una comunitat cohesionada i dinamitzada mitjançant el foment de la xarxa social i la creació d’altres entitats.
En aquest sentit només cal dir que són iniciatives seves:
- la fundació del Club d’Esplai Jovent (1979),
- el grup d’acció social de la parròquia (1982),
- l’edifici per a les Persones Majors (1985),
- el Centre Sociolaboral d’Inserció (1995),
- la Granja Escola Jovent (1984 i 1998),
- la Plataforma d’Entitats del Barri (1998),
- l’Associació Jovent Segle XXI (1998), etc.
Una d’aquestes entitats fou la Cooperativa Jovent (1984).
1983-1988. Els inicis: la cooperativa agrària
L’equip de la Cooperativa Jovent al pati de Son Gibert (1987).
Pel que fa a la Cooperativa, durant els darrers mesos de 1983 Bartomeu Suau va presentar una sèrie de propostes als més de 70 joves monitors i monitores del Club d’Esplai Jovent.
Una d’aquestes iniciatives proposava la formació d’un grup de joves que, com a “opció de vida”, volguessin comprometre’s en la creació d’una nova entitat que donàs solucions a l’incipient atur juvenil de les barriades perifèriques de Palma, una ciutat que als anys 80 ja patia greument aquesta problemàtica.
Arran de la proposta es va formar un grup de deu joves d’entre 17 i 19 anys que acceptaren el repte i el 3 de març de 1984 fundaren la Cooperativa Jovent amb la següent declaració fundacional:
“Ens ajuntam perquè creim que és possible un món millor, una noble manera de viure, amb un sistema, un estil de ser dedicat a formar persones que lluiten i es comprometen amb l’Home.”
Com a primera alternativa es va optar per la creació d’una empresa agrària en uns terrenys cedits pel Bisbat de Mallorca, a les cases i la finca de Son Gibert, a les afores de Palma.
L’experiència pretenia una inserció laboral directa de joves en atur, alhora que apostava per una convivència en grup i una manera “alternativa de vida” del grup que formava part de la Cooperativa.
Els membres de l’equip varen viure junts a la finca, en un ambient de comunitat, de revisió conjunta i d’aprenentatge de les tasques del camp i del treball amb joves.
Al cap de 4 anys d’esforç i feina, i del pas de joves en situació d’atur per l’experiència, es va valorar que empresarialment el projecte no era viable ni econòmicament ni per l’activitat triada, ja que el col·lectiu de joves en atur, en una societat terciaritzada, no desitjava treballar al camp.
Però durant aquest període es varen establir les bases del que aleshores seria un gran projecte educatiu per a joves i es va consolidar un equip de feina que ha continuat unit fins avui.
1988-1990. Canvi d’activitat: la cooperativa d’ensenyament
Inici de les obres de reforma de Son Gibert per convertir la finca en un centre educatiu (1988).
Atès que la majoria de membres de l’equip tenien formació i experiència en docència, a principis de 1988 s’inicià un projecte alternatiu amb els mateixos principis dels inicis de la Cooperativa però amb el ferm propòsit que fos rendible socialment i econòmicament.
Es varen analitzar les possibilitats del propi grup de cooperativistes (en aquell moment 8 persones) i es varen establir contactes amb iniciatives d’inserció professional a Madrid, Barcelona, Salamanca, Pamplona i al País Basc.
La conclusió principal fou que, per fer viable un projecte d’inserció sociolaboral de joves, era imprescindible desenvolupar primer un projecte de formació adequat a la realitat del mercat laboral.
Aprofitant les infraestructures disponibles, al llarg de 8 mesos els cooperativistes varen reformar amb les seves pròpies mans —i amb l’ajuda de dos o tres picapedrers— les cases i estables de la finca de Son Gibert i les convertiren en un centre de formació.
Paral·lelament, la Cooperativa va canviar els seus estatuts i passà a ser “cooperativa d’ensenyament”.
Es va fer un estudi sobre el fracàs escolar a Mallorca i s’elaborà un projecte educatiu basat en la combinació d’àrees de formació bàsica i tallers tecnològics.
També es varen establir molts contactes institucionals, fins que a l’octubre de 1989 s’iniciaren dos programes d’educació compensatòria per a joves de 14 i 15 anys amb el suport del Ministeri d’Educació i Ciència, Càritas Mallorca, el Govern Balear i l’Ajuntament de Palma.
1991. Els cursos de formació ocupacional
El pati de Son Gibert amb la reforma ja acabada (1989).
Més endavant, el 1991, es decidí oferir el projecte a participants de més edat, ja que el concert amb el Ministeri d’Educació i Ciència no oferia un marc legal estable.
Per tant, calia reconduir el projecte cap a ensenyaments no formals, cosa que només permetia començar a treballar amb joves majors de 16 anys.
Després de nombroses peticions de subvencions i contactes polítics, s’iniciaren uns cursos de formació ocupacional que, juntament amb unes naus de nova construcció, serien finançats pel Govern Balear.
En aquest moment el lloc pren el nom de Centre de Formació Ocupacional Jovent.
Des d’aleshores, la Cooperativa ha anat augmentant el nombre d’activitats, ampliant l’oferta de formació ocupacional en les branques de:
- mecànica de l’automoció
- carrosseria i pintura
- forja / ferreria
- serveis tècnics (fontaneria, electricitat, pneumàtica, automatismes …)
- ajudant de cuina
- confecció tèxtil / tapisseria
- auxiliar d’estilisme (perruqueria i estètica)
- manteniment i reparació d’embarcacions
Paral·lelament s’oferien cursos i sessions de graduat escolar, suport a la formació bàsica i orientació laboral.
El 1992 es posa en marxa un punt d’informació juvenil i un servei d’atenció a demandes familiars, derivació de casos a Serveis Socials i altres institucions, etc.
1993. Renovació metodològica: els itineraris d’inserció
El primer grup d’alumnes de Jovent en una de les aules d’educació compensatòria.
Al curs 1993/94, i sempre amb l’esperit de recerca constant i innovació que ha caracteritzat l’equip, s’inicià una revisió metodològica en tots els programes formatius del centre.
Amb tres anys d’experiència en el camp de la formació es va constatar la necessitat de reconvertir les bases pedagògiques i adaptar-les al perfil de les persones usuàries que acudien al centre. En aquest sentit es va fer ús d’una expressió molt clara: “no és l’alumnat qui s’ha d’adaptar a la institució, sinó que és aquesta la que ha de cercar solucions per a cada cas”.
El punt de partida d’aquesta renovació va ser un curs organitzat expressament per a la Cooperativa Jovent durant l’estiu de 1993.
Aprofitant el marc que oferia el projecte Horizon del Fons Social Europeu, l’aleshores Director General de Formació del Govern Balear va organitzar amb l’AFPA de Carcassonne (França) una formació intensiva de sis setmanes.
El curs va transferir al grup una base de coneixements i metodologies que conduïren a l’elaboració d’un projecte sociolaboral per a joves amb baixos nivells de qualificació.
Un projecte que incloïa itineraris d’inserció amb orientació sociolaboral, coordinació amb el món empresarial, renovació pedagògica constant amb metodologies innovadores (individualització de l’aprenentatge, autonomia de l’alumnat com a base reguladora de la relació educativa, autoformació amb elaboració de materials didàctics específics, implicació educativa, socialització i personalització…), formacions transversals, estratègies d’inserció, etc.
Les naus vistes des de la torre de Son Gibert.
El grup va tornar de Carcassonne amb moltes idees i les piles carregades, però sabia que no podria desenvolupar el projecte ideal dissenyat a França, ja que les convocatòries que en aquell moment regulaven els cursos de formació a les Illes Balears no permetien les innovacions i la flexibilitat metodològica necessàries per poder-ho fer.
Tot i això, hi havia una idea molt clara de què havia de ser un projecte socioeducatiu per a joves. Només calia trobar el marc normatiu adequat i la voluntat política per poder-lo desenvolupar.
En la mateixa línia de millorar qualitativament els programes, el 1995 la Cooperativa Jovent va contractar el pedagog Raymond Fontvielle, cofundador de la pedagogia institucional, que es va traslladar des de França per transferir, en un seminari específic per a professionals de Jovent, tota la seva experiència sobre l’autogestió de l’aprenentatge.
Una experiència que va resultar summament important per a la gestió del conflicte als tallers.
Igualment, en la línia de tenir una major projecció cap a fora, en aquest període s’obren noves col·laboracions de la Cooperativa amb diferents xarxes d’àmbit estatal (REPRIS i, posteriorment, Red Coraje) que treballen per a la millora de la situació de les persones amb més vulnerabilitat o en risc d’exclusió social.
També, des de l’any 1996, s’obre un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Palma per desenvolupar activitats socioeducatives de millora de la qualitat dels itineraris d’inserció de joves, un conveni que, fins a dia d’avui, s’ha anat renovant pràcticament cada any.
1995. Un nou centre: el treball amb població adulta
Façana del Centre Sociolaboral d’Inserció Jovent (CSI) (2006).
L’any 1994, la Cooperativa Jovent pretenia iniciar una sèrie de programes dirigits a persones adultes, i va decidir aprofitar l’oferta de venda d’un edifici de dues plantes al barri de sa Indioteria, a la mateixa mançana de cases del Club d’Esplai Jovent i de la Parròquia.
Mitjançant un acord de compra amb el Bisbat de Mallorca, va adquirir l’immoble i durant l’any 1995 es va reunir un nombrós grup de voluntàries i voluntaris del barri que ajudaren a fer una sèrie de reformes a l’edifici per habilitar-lo com a aules, despatxos i tallers.
El desembre de 1995 s’iniciaren les activitats i el 3 de març de 1996 s’inaugurà oficialment el Centre Sociolaboral d’Inserció Jovent (CSI) amb la vocació de treballar contra l’exclusió social de persones adultes, de servir de punt d’unió de nombroses activitats de dinamització sociocultural i com a base d’organització de la futura Plataforma d’Entitats del barri.
1995-2000. Els projectes europeus: la utopia es fa realitat
Tornant a les activitats amb joves, el projecte dissenyat a Carcassonne l’estiu de 1993 no es va poder dur a terme immediatament.
Va ser al cap d’un any i mig quan la Cooperativa va poder incloure el seu projecte ideal d’orientació, formació i inserció en el marc dels programes finançats pel Fons Social Europeu.
Això va suposar un punt d’inflexió important, atès el gran marge de flexibilitat, innovació i experimentació pedagògica que permetien aquests programes.
A partir del quart trimestre de 1995 i fins al desembre de 1999 es desenvolupen els projectes Jovent 2000 (1995–1997) i Mil·lenni (1998–1999) en el marc de la Iniciativa Comunitària Youthstart (Fons Social Europeu) i el projecte Demos (1995–1997) en el marc de la Iniciativa Comunitària Horizon (Fons Social Europeu).
Les tres accions implementaren els anomenats Itineraris d’Inserció Sociolaboral i oferiren l’oportunitat de desenvolupar plenament aquell projecte dissenyat a Carcassonne l’any 1993, duent a terme diferents accions, mètodes i programes innovadors de lluita contra l’exclusió social de joves amb baixos nivells de qualificació i de diversos col·lectius d’adults.
Hem de dir que els tres projectes varen tenir un èxit rotund en tots els àmbits:
- elevat nombre de persones ateses —amb llargues llistes d’espera per poder-hi entrar—,
- qualitat dels programes implementats,
- capacitat d’adaptació a les necessitats de cada persona,
- alts nivells d’inserció laboral (el 80% en el cas dels projectes de joves), etc.
Cal dir, a més, que en aquestes bones pràctiques que nodriren la metodologia basada en itineraris flexibles, hi va tenir una aportació important el “saber fer” de molts projectes d’altres països d’Europa (França, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Grècia), que enriquiren de manera molt significativa tota l’experiència i als quals, per què no dir-ho, Jovent també aportà nombroses estratègies i mètodes d’intervenció amb joves.
La col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (UIB)
Bartomeu Suau va fer una brillant intervenció a les “Primeres jornades sobre els processos de transició a la vida adulta” (2004).
És important fer una menció especial a la relació que ha tingut la Cooperativa Jovent amb la UIB.
Avui en dia s’ha establert un Acord Marc de Col·laboració (2002), que té el seu origen en un conveni signat amb la Fundació Universitat Empresa ja el 1998, i que actualment desenvolupa tres línies bàsiques de col·laboració:
- l’avaluació i la recerca en el camp de joves amb baix nivell educatiu (amb el Departament de Ciències de l’Educació),
- les pràctiques d’estudiants de la UIB (amb el mateix Departament i amb el Departament de Psicologia),
- i la promoció de jornades, estudis, publicacions…
Totes aquestes accions signifiquen una aposta de l’entitat per l’avaluació externa com a eina de millora contínua, per l’apropament entre el món universitari i la realitat, per una recerca que contribueixi a la reflexió, millora i difusió de bones pràctiques en el camp de l’educació social…
En definitiva, l’establiment i consolidació d’un marc relacional amb una interrelació que proporciona un vertader intercanvi de “saber fer”.
2000-2008. Estabilitat dels itineraris d’inserció
Assemblea de representants de l’alumnat i professionals per discutir aspectes educatius del centre (any 2006).
Els projectes del Fons Social Europeu finalitzaren el desembre de 1999 i s’obrí una nova convocatòria 2000-2007 en la qual Jovent no participà (encara que s’havia presentat juntament amb altres entitats en el nou projecte anomenat Equal, aquest fou denegat).
En qualsevol cas, se suposava que aquells projectes experimentals i innovadors que havien tengut èxit havien de ser assumits pels respectius governs estatals i autonòmics.
Per això, al març de 2000, la Conselleria de Treball i Formació del Govern Balear va valorar les experiències Youthstart i Horizon de Jovent i aprovà la seva continuïtat en el marc dels plans de formació del Pla Enllaç.
Una continuïtat donada per la consolidació dels actuals Itineraris Integrats d’Inserció.
Paral·lelament a la implantació dels itineraris, Jovent va posar en marxa una sèrie de mesures addicionals i reformes —fruit de les experiències europees i de l’anàlisi constant dels equips— que de nou suposaren més millores en els projectes de joves, d’adults i de dinamització sociocultural de barri.
En aquesta línia es va signar un conveni amb la Direcció General de Joventut de la Conselleria de Presidència i Esports per apropar el món de la informació a joves amb dificultats socials mitjançant la promoció d’unitats informatives d’integració social.
Imatge del taller de carrosseria aplicant pintura a un cotxe.
A part del Govern Balear, volem fer una menció especial a altres entitats de pes que avui dia contribueixen a aquestes millores i aporten una finançament addicional als programes; ens referim al conveni signat amb l’Ajuntament de Palma (ja hem comentat que avui aquest conveni s’ha ampliat i es du a terme conjuntament amb la resta d’entitats que formen l’Associació Jovent Segle XXI), als projectes solidaris de la Caixa de Balears “Sa Nostra”, al projecte “Incorpora” de la Fundació La Caixa i al projecte “ProInfància” conjuntament amb la xarxa EAPN-IB, també de la Fundació La Caixa i, finalment, a l’ajuda del Ministeri de Treball i Assumptes Socials en el marc de les activitats conjuntes amb la xarxa Coraje.
En conjunt, tots aquests organismes aporten una gran qualitat i possibilitats de diversificació dels programes (accions de caràcter social, diversificacions curriculars, escola de mares i pares, activitats extraescolars, teràpies per a joves, mares i pares, reforç a la formació bàsica i alfabetització, elaboració de material didàctic, …).
Puntualment també hi ha altres entitats (la Direcció General de Joventut del Govern Balear, el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, etc.) que aporten alguna finançament.
Xarxa d’entitats Jovent: l’Associació Jovent Segle XXI
Logos de les entitats que formen l’Associació Jovent.
El 1998 les entitats generades al voltant de la parròquia de Sant Josep del Terme i del Club d’Esplai Jovent (Cooperativa Jovent, Granja Escola Jovent i l’Associació de les Persones Majors) s’uneixen i creen l’Associació JOVENT-Segle XXI amb la idea d’unir esforços i objectius, donar una visibilitat política d’unitat i oferir una coherència metodològica en les seves accions.
La Cooperativa Jovent assumeix la coordinació de l’entitat i dissenya el projecte “Barri en Acció” (2001), que inclou accions dutes a terme per les cinc entitats de l’associació però que, a més, implica la participació de la majoria d’entitats del barri de sa Indioteria. Es basa en la integració d’accions d’àmbit comunitari a través de diverses línies estratègiques.
Aquest projecte es va presentar al Govern Balear i fou aprovat com a model de desenvolupament local en un àmbit experimental de barri. Actualment s’inclou com a referència d’actuació mitjançant un conveni signat amb la Conselleria de Presidència que, des de 2002, s’ha anat renovant cada any.
Així mateix, l’any 2003 es va signar un conveni amb l’Ajuntament de Palma per donar suport al mateix projecte en el marc de les accions que fan referència a acció social però amb la possibilitat d’ampliar accions en altres camps (cultura, joventut, lleure…) i permetre abastar més objectius i activitats complementàries.
La casa de sa Midoneria el 2004.
D’altra banda, al juliol de 2003 l’Associació Jovent Segle XXI va delegar en la Cooperativa Jovent la coordinació d’una important nova acció.
Mitjançant un conveni de 10 anys signat amb el Govern Balear i amb l’ajuda financera de “Sa Nostra” Caixa de Balears, es va fer efectiva la compra d’una casa rural a sa Indioteria (de nom, sa Midoneria) per poder desenvolupar en el futur una sèrie d’activitats socials, de formació i de dinamització sociocultural.
El projecte va quedar pendent de finançament per a la reforma de la casa, però l’any 2006 la Conselleria de Vicepresidència i Relacions Institucionals va aprovar una subvenció de dos anys per a la reforma i habilitació de les cases.
A més, durant 2007, l’EMOP de l’Ajuntament de Palma va aprovar una subvenció addicional per dotar el centre d’una piscina pública i reformar-ne els exteriors.
Amb totes aquestes subvencions es varen poder iniciar les obres de reforma i condicionament d’aquest local al novembre de 2006. S’espera inaugurar el Centre Cívic sa Midoneria al llarg del curs 2011-2012.
Ampliació de les instal·lacions formatives (2001)
L’any 2001 es va iniciar la construcció de la nau d’automoció per poder donar més qualitat a la formació.
A finals de l’any 2000 la Cooperativa Jovent va decidir ampliar les instal·lacions del Centre de Formació Ocupacional (Son Gibert, Palma) aprofitant alguns espais que quedaven lliures del solar cedit pel Bisbat de Mallorca.
En concret, i gràcies a un crèdit concedit pel mateix Bisbat, s’inicià la construcció de dues naus noves al maig de 2001.
- El primer espai, una nau de 220 m², es va adequar per fer-hi un centre de recursos didàctics i aula informàtica, un taller d’estilisme (perruqueria i estètica), un gabinet psicoterapèutic i una aula de tutories.
- Paral·lelament es va construir una segona nau molt més gran, de 550 m², que s’habilità com a taller d’automoció en les branques de mecànica i carrosseria.
En el mateix taller es varen fer dues aules elevades per a teoria i dinàmiques de grup, de 40 m² cadascuna.
Amb aquests nous espais l’entitat va donar per finalitzada la capacitat d’ampliació de les instal·lacions i actualment només esperen fer algunes reformes interiors d’espais que han quedat obsolets o que pateixen deficiències estructurals.
XX Aniversari: Jovent com a punt de referència (2004)
Març de 2004. Festa del XX Aniversari. Joves que varen estar a Jovent l’any 1989.
Dins aquest esperit de donar importància a tots els i les joves, al març de 2004 es va celebrar el XX Aniversari de la Cooperativa Jovent, amb una sèrie d’actes i una gran festa a la qual assistiren tots els al·lots i al·lotes que des de 1989 havien passat pels programes de Jovent, en total més de 2.000.
La festa va comptar, a més, amb la participació de tots els partits polítics i entitats socials de Mallorca, juntament amb totes les entitats que treballen en el marc de l’exclusió social i l’empresariat que ha col·laborat en el projecte Jovent.
A més, aquell any, i gràcies a un conveni amb la Red Conecta – lligada a la Fundació Esplai de Barcelona –, es va posar en marxa un aula d’alfabetització informàtica al barri de sa Indioteria amb l’objectiu principal de prevenir i combatre l’exclusió social.
Un aula que ha suposat un èxit rotund al barri, ja que només durant el primer any es varen realitzar cursos d’informàtica i Internet a unes 350 persones de diferents col·lectius del barri.
Entre 2005 i 2007 la cooperativa Jovent ha participat en nombrosos esdeveniments relacionats amb la inserció i la formació de joves. Destaquem els següents:
- Participació com a experts en el grup de treball sobre solucions a l’abandonament escolar: projecte europeu Drop-In (Sócrates) en col·laboració amb la Fundació Universitat – Empresa i altres universitats europees. (Setembre 2007)
- Participació com a experts en el Projecte Debat i Progrés del Centre d’Estudis Socials Gabriel Alomar. Grup d’estudi “¿Per a què educam des de l’escola?”. Anàlisi i conclusions sobre el paper de l’educació a la nostra societat. (2005)
- Participació en l’elaboració de l’informe sobre el qüestionari a col·lectius en risc d’exclusió elaborat per EAPN-Illes Balears (Octubre 2007)
- Membre fundador de la EAPN-Illes Balears Xarxa per la inclusió social des del maig de 2005, data de constitució de la xarxa.
- Elaboració d’un projecte d’intervenció socioeducativa (PISE) en col·laboració amb el col·legi Sant Pere (2006)
- Participació en la plataforma d’entitats de la barriada de Son Gibert i de sa Indioteria per implantar programes socioeducatius i d’inserció sociolaboral (2005-2011)
- Participació en el comitè científic en el V Congrés Nacional d’Educació Social. Toledo. Nov-2006 a set. 2007
- 2008-2010: Participació en el Projecte Grundtwig “Prévenir le décrochage et accompagner le raccrochage éducatif des jeunes adults” juntament amb la UIB. Aquest projecte tenia com a finalitat l’intercanvi d’experiències per a la prevenció de l’abandonament escolar prematur i el retorn a l’educació.
2008-2012. Més reformes. Programa CaixaProinfància. XXV aniversari. Qualificacions professionals. Certificat de qualitat ISO 9001:2008
Certificat de qualitat ISO 9001:2008.
Amb la consolidació dels programes d’orientació, de formació ocupacional i d’inserció laboral per a joves i persones adultes, Jovent es troba actualment duent a terme més de 25 accions diferents per a joves i altres tantes per a adults.
Per Jovent passen anualment uns 200 joves i uns 600 adults cercant algun tipus de solució que els pugui orientar, formar o ajudar a trobar una feina.
2008: Reformes per a la millora de l’accessibilitat i Programa CaixaProinfància
Reformes per a la millora de l’accessibilitat.
A finals de l’any 2008 l’entitat va dur a terme la remodelació de les instal·lacions del Centre de Formació Ocupacional per adaptar tots els espais a les persones amb algun tipus de discapacitat.
Les obres permeteren la construcció de diverses rampes, la reforma dels serveis i vàters dels tallers ocupacionals i l’adaptació de diversos accessos.
Aquesta remodelació es va realitzar amb l’assessorament de l’equip de la unitat tècnica de valoració, orientació i avaluació de la xarxa d’atenció a persones amb discapacitat de l’Institut d’Assumptes Socials de Mallorca (IMAS).
A més, es reformaren totes les instal·lacions elèctriques i els dispositius contra incendis del centre per adaptar-se a la normativa vigent.
Aquest mateix any, des de l’entitat es decideix impulsar i participar en una nova iniciativa de l’Obra Social “la Caixa”, el programa CaixaProinfància.
Aquest programa, coordinat a les Illes Balears per la xarxa EAPN-Illes Balears, suposa un gran impuls per a les activitats desenvolupades al Centre Sociolaboral d’Inserció (CSI), ja que permet actuar diàriament amb una mitjana de 50 menors entre 0-16 anys procedents de famílies en situació de pobresa o vulnerabilitat social, amb activitats de reforç escolar, atenció psicològica, ajudes en alimentació i equipament escolar, etc.
2009: XXV aniversari
XXV Aniversari. A Barcelona l’equip de professionals de la Cooperativa Jovent va escenificar la “Conquesta de la capital catalana per part dels Reis de Mallorca”.
El 2009 es va celebrar el XXV aniversari de la Cooperativa Jovent.
Entre els actes més importants de l’esdeveniment destacam un sopar sorpresa que va preparar el personal de l’entitat per als membres de l’equip de gestió i un viatge turístic a Barcelona de tot el personal, en el qual, amb to lúdic i festiu, es va escenificar la “conquesta de la capital catalana per part dels Reis de Mallorca”.
2010: el repte de les qualificacions professionals
El repte al qual es va enfrontar l’entitat a partir de 2010 va ser un canvi d’escenari en les qualificacions, especialment pel que fa a la formació de joves.
Des de la Conselleria de Treball i Formació, principal organisme públic finançador dels programes, es va prioritzar la formació homologada segons el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, en concret, segons els certificats de professionalitat emesos per l’administració laboral.
A tal efecte, la Cooperativa Jovent va treballar intensament per poder homologar tots els seus cursos de formació, a base de fer importants inversions en instal·lacions perquè complissin les exigents normatives actuals en matèria de seguretat, adaptant tots els espais perquè fossin accessibles a persones amb discapacitat, reordenant les programacions formatives, sol·licitant l’homologació de determinades qualificacions perquè s’adaptessin a les característiques de la població jove, etc.
Amb tot, l’objectiu més important que es va plantejar l’entitat és que, amb aquests canvis, no es perdés una sèrie de trets definitoris de la seva metodologia i estratègies educatives que tan bons resultats havien donat.
Parlam, per exemple, de no perdre el sistema d’entrades contínues de joves en el projecte —un aspecte al qual, des del punt de vista administratiu, la Conselleria va posar molts entrebancs—, o de poder mantenir la individualització dels processos amb dissenys curriculars que respectin les unitats de competències…
Aquesta va ser una lluita entre el que són les exigències burocràtiques–administratives i el que és la lògica d’una pedagogia d’èxit per a joves.
2011-2012: certificació de qualitat ISO 9001:2008 i la crisi de l’ERE
Durant el curs 2010-2011, per millorar la qualitat dels programes que l’entitat du a terme amb joves ubicats al Centre de Formació Ocupacional Jovent, es va iniciar la posada en pràctica d’un sistema de gestió basat en la norma ISO.
A finals de 2010 es realitzaren les corresponents auditories internes i, després d’un treball intens per part de l’equip de professionals de l’entitat per complir els requisits de la norma, al juliol de 2011 la Cooperativa Jovent va obtenir la certificació ISO 9001:2008 per part de l’entitat Bureau Veritas.
Amb aquest sistema integral de gestió, Jovent va demostrar la seva capacitat per oferir unes accions desenvolupades al més alt nivell, amb un enfocament orientat a oferir serveis de qualitat a les persones usuàries dels seus programes.
Davant el retard en les convocatòries autonòmiques de què depenien programes d’orientació, formació i inserció que desenvolupava la Cooperativa Jovent, el personal va acordar iniciar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE) el 4 d’octubre de 2011.
Encara que la durada prevista d’aquest ERE era de sis mesos, l’ERE es va fer efectiu de l’1 de novembre de 2011 al 6 de febrer de 2013, dia en què es reincorporà la totalitat del personal.
2012-2016: Afrontant els efectes de la crisi. Mor Lourdes Botejara. Inauguració de “Sa Midoneria”. Impuls de les TIC.
Ja l’any 2011, els efectes de la crisi econòmica mundial iniciada el 2008 s’havien deixat sentir en els programes desenvolupats per l’entitat.
Per això fou necessari, davant una situació extraordinària, posar en marxa mesures extraordinàries.
2012: Mesures per afrontar la crisi
Amb la finalitat de donar estabilitat a la plantilla de personal i de poder accedir a tots els recursos possibles, l’equip de gestió de la Cooperativa Jovent, prèvia consulta al personal formador, decideix augmentar la franja d’edat de les persones a les quals s’adreçava, passant de 16 a 21 anys, com havia estat fins aquell moment, fins als 30 o 64 anys en funció de la convocatòria de cursos de formació per a l’ocupació.
De fet, l’any 2012 l’entitat es va presentar per primera vegada a la convocatòria Accions formatives dirigides prioritàriament a treballadors desocupats (de 16 a 64 anys).
Amb això es varen poder afrontar les retallades en altres programes de formació del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) als quals tradicionalment s’havia presentat l’entitat.
En qualsevol cas, l’entitat va continuar tenint com a principal grup diana joves de 16 a 30 anys que presenten factors de vulnerabilitat.
És important mencionar que tots els professionals contractats per la cooperativa, conscients de la precarietat de la situació del sector, varen donar suport en tot moment a l’entitat i varen fer els esforços necessaris per mantenir els programes.
2013: Mor Lourdes Botejara. Inauguració de “Sa Midoneria. Casal de barri Jovent”
S’inicien les activitats amb nins/es i joves a Sa Midoneria. Casal de barri Jovent (2013).
El gener de 2013, i després d’una llarga malaltia, mor Lourdes Botejara Felipe, membre de l’equip de gestió de la Cooperativa Jovent i coordinadora del Centre Sociolaboral d’Inserció Jovent (CSI) de sa Indioteria.
La seva pèrdua deixa un profund pesar entre el personal de l’entitat per ser un exemple d’implicació professional i, sobretot, de generositat, d’autenticitat i d’estimació cap a les persones.
La mort de Lourdes, impulsora de les activitats del programa CaixaProinfància desenvolupades al CSI, coincideix amb la inauguració de “Sa Midoneria. Casal de barri Jovent”, a sa Indioteria, on es trasllada el programa juntament amb altres activitats.
La gestió d’aquest Casal, propietat de l’Associació Jovent, l’assumeix la Coop. Jovent i es converteix en el segon centre d’operacions de l’entitat, oferint serveis socioeducatius, culturals, d’atenció a col·lectius vulnerables, activitats lúdiques, etc.
Per la seva banda, al CSI només es mantenen les activitats en què es col·labora amb el Grup d’Acció Social i Càritas (Banc d’Aliments i Roba), ja que aquest centre passa a ser plenament gestionat per la Parròquia de Sant Josep del Terme, institució propietària de l’immoble.
2014-2016: L’estratègia TIC i inici de cursos no subvencionats
L’any 2014 l’equip docent, en el seu ànim de millora contínua i innovació, i veient que els itineraris integrals s’havien d’adaptar als nous temps, va veure la necessitat de fer un salt qualitatiu, proposant-se com a finalitat aconseguir l’excel·lència en educació de joves en risc d’exclusió social.
Per això es va plantejar l’objectiu d’introduir les TIC en els processos d’orientació, formació i inserció.
Per fer-ho, va sol·licitar la col·laboració del grup d’investigació Grup de Tecnologia Educativa (GTE) de la UIB.
A partir d’aquí es definí i implementà un pla de treball que s’allargarà fins a l’any 2016, amb una auditoria externa que servirà per avaluar la implementació d’aquest pla.
Paral·lelament, l’equip de gestió es va plantejar la necessitat d’oferir formació no subvencionada per entitats públiques amb l’objectiu d’ampliar l’oferta formativa.
Així, s’iniciaren l’any 2014 els primers cursos (en un primer moment Patró Local de Pesca, Mariner Pescador i Suport vital bàsic, desfibril·lador extern semiautomàtic i primers auxilis, i amb posterioritat Amarrament de ports i monoboines, i Confecció i manteniment d’arts i aparells), que es mantindran com a oferta formativa en els anys posteriors.
El 18 d’octubre de 2015 mor de manera inesperada Joan Mercadal Ferrà, formador tècnic del taller de ferreria, un bon amic de tots i gran professional que havia estat treballant a l’entitat des que aquesta va començar a impartir tallers de formació ocupacional el 1990.
Un cop molt dur per a la cooperativa i per al nombrós alumnat que va tenir al llarg de la seva vida.