Llibres sobre Violència de Gènere

“El Cementerio de Barcos” relata una història brillant que aborda l’amor i l’amistat com a contraposició a la violència a totes les seves manifestacions. La trama, que té tints de novel·la d’iniciació, aventures i misteri, captivarà lectors de totes les edats. Quan David, de setze anys, torna al poble natal del seu pare, on solia gaudir de les vacances d’estiu a la seva infància, s’enfronta a un entorn transformat.

Amb els seus pares divorciats i un difícil any escolar a sobre, la perspectiva d’avorrir-se a la costa gallega no li resulta atractiva, malgrat la insistència del pare. Tot i això, tot canvia en conèixer la Lucía, una jove que acaba de sortir d’una relació tòxica i violenta. Entre ells sorgeix una complicitat gairebé instantània. Junts, descobriràn un antic secret guardat al poble durant dècades, revelant els fonaments d’una xarxa corrupta que amenaça de devastar els recursos i l’equilibri de la localitat i els seus habitants.

El Cementiri de Vaixells es presenta com una història emocionant que aborda temes d’amor i amistat, destacant la importància de la dignitat i resistència contra qualsevol forma d’abús. A més, la novel·la serveix com un anomenat enèrgic contra la violència masclista.

Editorial: Siruela.

“El conte de la criada” és una obra distòpica de l’autora canadenca Margaret Atwood, publicada el 1985. Ambientada en un futur distant als Estats Units, ara conegut com la República de Gilead, la novel·la ofereix una mirada ombrívola a una societat totalitària en què els drets de les dones han estat brutalment suprimits.

La història està narrada des de la perspectiva d’Offred, una dona que ha estat convertida en una criada i assignada a la casa d’un comandant per procrear amb ell i la seva dona. En aquest món opressiu, les dones han estat dividides en diferents classes segons la seva funció: les esposes dels comandants, les criades assignades per a la reproducció, les Marthes que s’ocupen de les tasques domèstiques i les Ties, encarregades d’adoctrinar i controlar les dones.

A través de la veu d’Offred, Atwood explora temes com ara l’opressió, el control del govern sobre el cos de les dones, la pèrdua d’identitat i la resistència individual. La narrativa és inquietant i captivadora, amb una prosa meticulosa que submergeix el lector al món claustrofòbic i desolador de Gilead.

A més de ser una crítica als règims totalitaris i al patriarcat, “El conte de la criada” també ofereix una reflexió sobre el poder de la memòria i la importància de la resistència davant de l’opressió. A través de la història d’Offred, Atwood ens recorda la fragilitat dels drets humans i la necessitat de lluitar per la justícia i la llibertat.

“¡Això no és amor!” de Marina Marroquí és una obra captivadora que aborda de manera valenta i sincera el tema de la violència de gènere en la parella des de la perspectiva d’una dona jove anomenada Lucía. La novel·la, publicada el 2019, s’endinsa en els entramats emocionals i psicològics d’una relació marcada pel control, la manipulació i la violència.

El que fa que “¡Això no és amor!” sigui especialment impactant és la seva capacitat per desmitificar la idea de l’abús com una situació clara i evident, mostrant com pot infiltrar-se silenciosament en la vida d’una persona i afectar la seva autoestima i percepció de si mateixa.

A més de presentar una història convincent, la novel·la també ofereix una reflexió profunda sobre el paper de la societat en perpetuar i normalitzar la violència de gènere, així com la importància de l’empatia i el suport cap a les víctimes.

En resum, “¡Això no és amor!” és una obra poderosa i commovedora que arrodoneix llum sobre una realitat dolorosa però omnipresent en la nostra societat contemporània. A través d’una narrativa perspicaç i emocionalment ressonant, Marina Marroquí ens convida a qüestionar les nostres percepcions sobre l’amor i la violència, i ens recorda la importància d’escoltar i creure als qui pateixen en silenci.

Les dones que protagonitzen aquest llibre, publicat en italià el 2012, són dones fortes, que lluiten, que de vegades perden però que en cap cas no es rendeixen. Davant seu, els seus marits, amants, companys, es revelen com a adolescents que es neguen a créixer i confonen la passió amb la possessió.

En els vuit relats que el conformen, durs i capaços tant d’emocionar com d’indignar, trobem per exemple la Marina, una casada recentment que es nega a denunciar el marit que la colpeja i humilia diàriament; a Francesca, que amb només tretze anys és violada per quatre companys de col·legi que seran absolts per la justícia i l’opinió pública; o Alessandra, que decideix no portar el món al fill fruit de la violència sexual.

Dacia Maraini parla d’un món dividit entre qui considera l’altre com algú a qui cal respectar i qui ho considera un objecte per posseir i esclavitzar. És aquest un llibre de denúncia que revela fins i tot allò que les dones víctimes de la violència callen o no volen veure.

Com afirma l’autora, «posa en evidència la part fosca d’un model cultural profundament arrelat que condueix l’home a creure que té qui estima».

“Las durmientes” és una obra juvenil escrita per Nando López que aborda temes de gran rellevància com la identitat, l’acceptació personal i la lluita contra la discriminació. Publicada el 2012, aquesta novel·la s’ha convertit en una lectura imprescindible per a adolescents i joves adults.

La trama segueix la vida de l’Amàlia, una jove transgènere que lluita per trobar la seva identitat en un món que sovint es mostra hostil cap a la diversitat de gènere. L’Amàlia s’enfronta a desafiaments tant a casa com a l’escola, on la manca de comprensió i acceptació la porta a amagar la seva veritable identitat sota una façana de conformitat.

No obstant això, quan l’Amàlia descobreix un missatge misteriós al lavabo de l’escola que sembla oferir-li una oportunitat per ser ella mateixa, s’embarca en un viatge d’autodescobriment que la portarà a confrontar les seves pors i a desafiar les expectatives imposades per la societat.

A més, la novel·la no només es centra en la lluita individual de l’Amàlia, sinó que també examina com el suport d’amics, familiars i aliats pot marcar la diferència en la vida d’una persona que s’enfronta a la discriminació i al rebuig.

En resum, “La Dorment” és una obra commovedora i poderosa que ofereix una mirada íntima a l’experiència d’una jove transgènere mentre lluita per trobar el seu lloc en el món. Amb una narrativa emotiva i personatges ben desenvolupats, Nando López ens convida a reflexionar sobre la importància de l’acceptació i la inclusió a la nostra societat.

“Una entre muchas” és una novel·la que ens submergeix a la vida quotidiana d’Amanda, una dona ordinària que viu a Madrid. La trama gira al voltant de les experiències i les reflexions d’Amanda mentre enfronta una sèrie de situacions inusuals que desafien la seva percepció de la realitat.

Amanda porta una vida aparentment monòtona, treballant com a secretària i compartint un apartament amb la seva mare, una dona dominant i controladora. Tot i això, el seu món canvia quan comença a rebre trucades telefòniques misterioses d’un home que s’identifica com a Déu. Aquestes trucades desencadenen una sèrie d’esdeveniments que sacsegen la tranquil·litat d’Amanda i l’obliguen a qüestionar la seva pròpia existència.

A mesura que avança la història, Amanda se submergeix en un viatge d’autodescobriment, explorant els seus desitjos més profunds, les pors i els anhels de connexió humana. Es troba amb personatges peculiars que representen diferents aspectes de la seva pròpia psique, com ara un home que col·lecciona records d’altres persones i una dona que viu en un món de fantasia.

La narrativa de Juan José Millás és introspectiva i surrealista, convidant el lector a submergir-se en la ment d’Amanda i acompanyar-la en la cerca de significat i pertinença. A través d’un estil d’escriptura hàbil i evocador, la novel·la aborda temes universals com la solitud, la identitat, el desig i la recerca de la felicitat en un món cada cop més desconcertant.

“La jaula de cristal” és una novel·la escrita per l’autora sueca Camilla Läckberg. La història segueix a Faye, una dona aparentment perfecta que, després d’anys de submissió i maltractament per part del seu marit, decideix prendre el control de la seva vida.

Després de ser menystinguda i menyspreat durant anys, Faye planeja una elaborada venjança contra el seu marit i tots aquells que l’han ferida. La trama es desenvolupa en un ambient de suspens i thriller psicològic, explorant temes com la violència domèstica, la lluita pel poder i la recerca de justícia personal.

A mesura que Faye executa el seu pla, el lector és portat a un viatge emocionant i ple de girs inesperats que desafien les convencions del gènere. Amb una narrativa hàbil i una construcció de personatges complexa, “La jaula de cristal” ofereix una mirada penetrant a la ment humana i les motivacions darrere dels nostres actes més foscos.

“Mariposas de rio” és una novel·la escrita per Pilar Mateos. La història se centra en un grup de personatges que viuen en un petit poble a la vora d’un riu.

A través de les seves vides entrellaçades, l’autora explora temes com l’amistat, l’amor, la pèrdua i el pas del temps. La trama es desenvolupa de manera lírica i evocadora, amb descripcions detallades de l’entorn natural que envolta els personatges.

A mesura que avancen els capítols, els secrets i les emocions ocultes dels protagonistes surten a la llum, revelant les complexitats de les seves relacions i les seves lluites personals. “Mariposas de rio” és una obra que combina elements de realisme màgic i narrativa costumista, oferint una profunda reflexió sobre la condició humana i la connexió amb la natura.

Amb una prosa poètica i una construcció de personatges rica i matisada, la novel·la convida el lector a submergir-se en un món ple de bellesa i malenconia.